Àliga de Lleida

 

L’Àliga com animal tradicional de les festes i el folklore català forma part del bestiari popular dels Països Catalans des de fa vuit segles. A Lleida està documentada la seva existència entre 1556 i 1678. Després de la seva desaparició, no va ser fins al 30 de setembre del 2001 quan el Patronat del Corpus de Lleida va recuperar-ne la tradició. Això és perquè l’Àliga és la bèstia —o entremès— més solemne, i per això és l’únic element del bestiari que pot ballar dins de l’església, davant de l’altar. De fet, quan surt en processó sempre se situa el més proper a la imatge del sant o custodi. La raó és que l’Àliga, com a símbol d’autoritat, noblesa i poder, reverencia la figura de Nostre Senyor i li ret compliment.

L’Àliga és l’element indispensable de la Festa del Corpus, que a la nostra ciutat, està documentada des de 1344. Abans de l’aparició de l’Àliga, se sap que en la celebració lleidatana sortia el Drac (1486). Però, si els dracs festius eren uns enviats de les forces del mal i representaven les desgràcies sobre la població (plagues, sequeres, fam, etc.), les àligues eren tot el contrari, en mostrar la bondat i bona fe que sempre se li ha atribuït al cristianisme. La raó és que l’Àliga com a element solemne del bestiari català no comença a prendre major protagonisme fins al 1399, encapçalant els seguicis com a la representació simbòlica de Sant Joan Baptista.

Música i dansa

La música que acompanya l’Àliga és majestuosa, composta generalment de dues parts, una primera més lenta i de ritme binari i una segona més ràpida i alegre amb un ritme ternari. Pel que fa al ball, gaudeix d’una coreografia molt determinada i generalment s’executa amb un puntejat a la primera part, amb unes passes molt marcades i precises, mentre a la segona part la dansa s’executa amb saltirons i giravolts. La composició d'una de les peces que s’interpreten a Lleida es va recuperar dels arxius de l’orgue de la Catedral de Lleida; l'altre és obra del compositor lleidatà Francesc Escartín i està escrit especialment per a la nova Àliga de Lleida.

A la capital lleidatana, com en altres ciutats, el càrrec de ballador de l'Àliga s’aconseguia per oposició. És a dir, era una mena de funcionari que cobrava un sou públic per portar l’Àliga en les ocasions que la ciutat li encarregués. Aquesta persona vivia en una casa on també custodiava la figura de l’animal durant tot l’any. Per tot això, l’escollit havia de ser un excel·lent ballador, capaç de realitzar una execució impecable de les danses.

Característiques

L’Àliga de Lleida té les següents dimensions: de llargada, 2,71 m; d’amplada: 1,33 m; d’alçada: 1,89 cm. El seu pes és de 21 kg i està construïda en cartó-pedra, polièster i fibra de vidre pels mestres artesans Sergi Herrera i Agustí Ortega del taller La Xamba. La seva morfologia està inspirada en els capitells de la Seu Vella de Lleida. Com a element ornamental, llueix una corona amb l’escut de la ciutat i les quatre barres —vermelles i grogues— de la Senyera. És una la persona que s'encarrega de portar la peça i vesteix la indumentària tradicional lleidatana (barretina i faixa blava), de la mateixa forma que el seguici que l’acompanya.  Aquest element només surt de cercavila tres cops l’any: durant la Diada de Corpus (maig/juny), per la Diada de Sant Miquel (29 de setembre) i per la de Sant Anastasi (11 de maig).  

Fitxa tècnica - Àliga de Lleida

• Nom oficial: Àliga de la Ciutat de Lleida
• Figura: Àliga
• Població: Lleida
• Àmbit territorial: Terres de Ponent i Alt Pirineu.
• Funcionalitat: Foc
• Protocol: Cavallets
• Animació: Infantil
• Material: Polièster i estructura interior de ferro.
• Any de construcció: 2001
• Pes: 29 kg.
• Constructor: Sergi Herrera.
• Mides: Llargada: 271 cm / Amplada: 133 cm / Alçada: 189 cm.
• Tracció: Carregada interiorment per 1 persona.
• Components colla: sis bastaixos; personal de pirotècnia; onze músics
• Total components de la colla: 18
• Festes i celebracions que li són pròpies: Festes de Sant Anastasi de Lleida, Diada de Corpus a Lleida, Festes de la Tardor (Sant Miquel) a Lleida.